dijous, 3 de febrer del 2011

Ce(realitats)

Us presentem un productor col·laborador del Projece Marieta molt especial:
“Si el món encara rutlla és gràcies als que no es veuen,
que callen i van fent i són lo profit de la gent.
Són com un gra de blat que la vida va molent
per tornar-se pa calent!”
Es busquen respostes i apareixen noves preguntes.
Neix CE(REALITATS)
L’hivern del 2009, dos anys després de la caiguda en picat dels preus dels aliments, ens preguntàvem perquè eren els que eren els preus del cereal i d’aquest elaborat en forma de pa: 0’2€/quilo de blat de mitjana i 3€/quilo de pa?
perquè sent aquesta diferència de preus tant gran, aquí a Catalunya no hi havia pagesos que tanquessin cercles com hi ha a França? Per què els pagesos no eren forners?
perquè el cereal cultivat per a panificar són cinc o sis varietats i no 30 o 40?
Perquè en breu la Política de Desenvolupament Rural de la UE, subvencionaria de forma directa les hectàrees ermes en les que es poguessin fer cereal enlloc de crear estructures proteccionistes afavorint la producció i comercialització al país d’origen? Perquè aposten pel propietari i no pel pagès?
Perquè tanta pena entre la gent que treballa la terra? perquè tan poca valoració social de l’ofici de pagès?!
Perquè no fer néixer CE(REALITATS)?
CE(REALITATS) com a resposta
CE(REALITATS) és un projecte de sobirania alimentària i desenvolupament rural. Un projecte que tanca el cercle del cereal; va des de la recuperació de varietats de cereal fins a l’elaboració d’aquest en un forn artesanal de llenya passant per la creació de la farina en un molí de pedres. Tot cultivat i elaborat al Pallars Jussà, implicant a pagesos en la recuperació de varietats antigues de gra i cedint la utilització del molí a tot aquell que ho necessiti.
Donem una resposta i apareixen noves preguntes.
Podrem/Podran economies petites, locals i de cicle quasi tancat estar aïllades de l’especulació alimentària? Podem retornar als pagesos el prestigi social que es mereixen? Poden els nostres polítics apostar per la qualitat de vida que mereixen els pagesos/es?


Eulàlia Mazarico Escribà
RURAVITÀLIA, construint rur(e)alitats
C/ Peressall nº 13. 25620, Tremp


dimecres, 2 de febrer del 2011

Xocolates Aynouse l'Artesà

Us presentem un nou productor col·laborador del Projecte Marieta.
Hola, el meu nom és Xavier Rodríguez, i sóc un elaborador artesanal de xocolata. Desprès del meu pas fa anys per Xocolates La Vall d'or, Cellers-Torà, i ser posteriorment cap d'obrador de Xocolates Jolonch d'Agramunt, vaig decidir obrir el meu propi obrador de xocolata, basant-me en la filosofia del cacau. Per tant, elaboro un tipus de xocolata completament natural sense additius ni aromes ni essències de cap tipus.

La Xocolata: Barrejant tres varietats de pastes pures de cacau, Àfrica, Venezuela i Equador, mantega de cacau i sucre de canya de l'illa Reunión, elaboro la meva xocolata. Una xocolata peculiar i diferent, ja que en el procés no utilitzo cap emulgent (lecitina) i no dissimulo ni l'aroma ni el gust del cacau (vainilla o vainillina), tampoc la refino; així obtinc una xocolata autèntica, amb una textura, un gust i un aroma diferents.

Les peculiaritats d'aquesta xocolata són: una textura terrosa i un intens sabor i aroma de cacau. A l'obrir la tauleta trobareu que no és brillant i que té taques blanques (tacat). Al no portar estabilitzants ni abrillantadors, la mantega del cacau cristal·litza més ràpidament i s'obté aquest tacat, i a l'utilitzar sucre da canya verge s'hidrata molt més que el sucre blanc comú.

Xocolates Aynouse l'Artesà
Xavier Rodríguez
C/ Pompeu Fabra 2
Agramunt (Urgell)

dimarts, 1 de febrer del 2011

Saludable i Ecològica: la Dieta per Viure Bé

Imagen
No es tracta només de menjar menys carn . La Dieta per Viure Bé, recentment publicada pel Fons Mundial per la Natura (WWF), preveu la disminució del consum d'aliments processats, així com l'augment del de fruites i verdures.


El que es busca és tenir consciència de l'impacte ambiental que té la producció i consum de certs aliments. Per exemple, per produir un quilo de carn bovina, es necessiten 10 quilos d'aliment animal, el que fa que el consum de carn sigui una manera "ineficient" d'obtenir calories.

Llavors, el que recomana és donar-li prioritat a la ingesta de verdures i fruites sense que això signifiqui que ens tornem vegetarians. "La dieta admet el consum de quantitats limitades de carn diverses vegades a la setmana.

dimecres, 26 de gener del 2011

Formatges Camps

Us presentem avui una formatgeria artesana.

Formatges Camps és una empresa jove i emprenedora, creada pels fills d'una família amb tradició pagesa durant vàries generacions, que neix per a complementar l'activitat agrícola familiar.

A l'any 2000 vàrem tirar endavant la iniciativa d'elaborar formatges artesans amb la major qualitat possible, respectant les tradicions i el medi ambient.

Els nostres productes són de fabricació casolana, fets d'un en un i posant-hi tots els mitjans tecno-sanitaris i humans per a fer formatges de primera qualitat.

La llet prové únicament de cabres seleccionades de raça murciano-granadina, amb una alimentació molt cuidada i equilibrada.

Esperem que tots els productes que us presentem siguin del vostre gust i us agraïm per endavant la confiança que poseu en nosaltres.

FORMATGES CAMPS
C/Balmes, 6
El Palau d'Anglesola

dimarts, 25 de gener del 2011

Hortet Viu, Verdures i Hortalisses Ecològiques

Us presentem un altre productor col·laborador del Projecte Marieta


Hortet Viu: Som una empresa de caràcter familiar. Nosaltres practiquem l’ecologia de la següent manera: 

Ecologia medi ambiental: Principalment respectem el medi ambient. Vivim en un planeta el qual tenim que cuidar i som responsables del seu destí..

Ecologia social: Neix de la necessitat d’oferir, directament al consumidor final, tota mena d’aliments biològics a preus assequibles. Fen desaparèixer el mite d’ECOLÒGIC = CAR.

Ecologia cultural: Respectar a  las persones, a la natura… Podem viure tots en pau sense tenir que trepitjar al proïsme.

La agrícultura ecològica, biodinàmica, biològica, etc; o com es vulgui denominar, es l'única que garantitza un aliment totalment sà, amb capacitat de nutrició cent vegades més que qualsevol altre cultiu tradicional.


Això vol dir que amb menys aportació d'aliments, el cos rep els nutrients necessaris pel desenvolupament i manteniment.

A Hortet Viu apenes utilitzem fertilitzants, encara que siguin d'origen animal, vegetal, etc; per aquest motiu podem garantir que les nostres Hortalisses no tenen més N2 que el que necessita la planta i que aporta de forma natural el seu propi entorn ( bactèries fixadores de N2, restes de collites i flora autòctona que s'autodescomposa, etc)

RESULTAT:HORTALISSES ENCARA MÉS SANES, més sabroses, sense carències nutricionals i MÉS EQUILIBRADES.

Pau Sáez Albendea
L'Hortet Viu, SC
Partida de Marimunt, 31 - Lleida

divendres, 21 de gener del 2011

Intel·ligència Ecològica

Conegui els costos ocults de cada producte adquirit i com afecta al nostre món

Seria interessant trobar dels productes a les botigues, a més del preu, etiquetes i instruccions sobre les condicions reals de la forma en què es van fer. Que els clients puguéssin prendre les decissions de compra assegurant que no es van fer amb el treball infantil i que no danyen el medi ambient. Això és només una de les qüestions que va iniciar Daniel Goleman en un intent de desenvolupar un nou concepte - La intel.ligència ecològica. L'autor proposa un sistema en què els compradors són, precisament, els que informen sobre els productes que volen comprar. Amb l'aplicació de la transparència total, un dels conceptes clau del llibre, podem fer un primer pas per canviar la forma de pensar i de rendició de comptes per a tots nosaltres i per al medi ambient.

Daniel Goleman (nascut el 07 de març 1946) ha desenvolupat una reputació mundial com a periodista i investigador en psicologia clínica i de ciències de la conducta, camps en què va obtenir un doctorat de Harvard. Ex editor de The New York Times sobre temes de la ciència i dels seus articles va ser nominat dues vegades per al Premi Pulitzer. Va donar cursos com a professor visitant a la Universitat de Harvard i ha col.laborat amb nombroses publicacions de prestigi, incloent Persones, Temps, Revista de Psicologia Social i Clínica, Psicologia Avui, Publisher's Weekly Journal of Transpersonal Psychology, Observador, American Journal of Psychotherapy, Journal of Psicologia Clínica de consultoria i / o Diari de Ciències Aplicades del Comportament. Va rebre un Lifetime Achievement Award, Career Achievement de l'Associació Americana de Psicologia. Actualment és co-director de la Intel.ligència Emocional Consorci d'Investigació de la Universitat de Rutgers, una institució encarregada d'identificar les millors formes de desenvolupar les habilitats emocionals. En reconeixement als seus esforços per popularitzar les ciències del comportament del públic, va ser nomenat membre honorari de l'Associació Americana per a l'Avanç de la Ciència.

Del mateix autor podem trobar: Emocions Destructives (2005), Intel ligència Social. La nova ciència de les relacions humanes (2007) La intel.ligència emocional en el lideratge (2007, coautor amb Richard Boyatzis i Annie McKee), Intel ligència Emocional (tercera edició, 2008) i la curació emocional. Els diàlegs amb el Dalai Lama sobre la raó, l'emoció i la salut (2008).

dijous, 20 de gener del 2011

Piràmide del Benestar Digestiu

El Programa de Nutrició i salut (NUSA) amb col·laboració de la Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu (FEAD) ha elaborat la PIRAMIDE SALUT DIGESTIVA.
Aquesta piràmide és una eina educativa i de comunicació que té com objectiu guiar a la població perquè segueixi uns petits canvis i així, poder mantenir un bon estat de l’aparell digestiu. Aquesta idea ha sorgit de la necessitat de pal·liar els efectes negatius sobre el funcionament de l’aparell digestiu que comporta el ritme actual de vida acompanyat de l’estrès, la falta de temps, els mals hàbits alimentaris, el sedentarisme, etc.
Molèsties com la pesadesa, el restrenyiment, la sensació d’inflor, els gasos, etc afecten a més del 75% dels espanyols. Aquesta situació es pot resoldre amb senzills canvis d’hàbits higènico-dietètics resumits a la piràmide.
En aquesta es mostra de manera gràfica i visual les recomanacions que s’han de seguir per a una bona salut digestiva
De forma general es fa èmfasi en la importància de cuidar l’alimentació, la importància de tenir l’aigua com a beguda de preferència diàriament, promoure una actitud activa i adquirir bons hàbits de salut. En el primer esglaó segons s’indica a la Piràmide s’ha de consumir diàriament hortalisses fresques i fuita amb pell, així com cereals i derivats integrals pel seu alt contingut en fibra que ajuda a evitar el restrenyiment. Així mateix, es recomana el consum de productes lactis fermentats amb bífidobacteris com són els iogurts fermentats amb bífidus, que regeneren la flora bacteriana de l’intestí i milloren la fermentació dels aliments en aquest tram de l’aparell digestiu; en aquest grup també es pot incloure el Kèfir, entre moltes altres llets fermentades que s’elaboren al món. A més a més, en aquest esglaó es recomana una vida activa tot pujant per les escales en lloc d’agafar l’ascensor, caminant 30 minuts cada dia, etc.
En el segon esglaó de la piràmide es recomana el consum de llegums cada dos dies, ja que per la mateixa raó que les hortalisses i fruites, aporten fibra a l’alimentació a més d’altres nutrients beneficiosos per la salut tals com minerals i vitamines i proteïnes vegetals que ens permeten disminuir el consum de carn. També incideix en la importància de fer exercici físic de manera habitual, ja que millora transit intestinal i contribueix a una millor salut física i emocional.
El tercer esglaó parla de com adquirir l’hàbit d’anar al lavabo cada dia sempre a la mateixa hora i dedicar-hi de 10 a 15 minuts en un ambient relaxat. És molt important no ignorar el reflex de l’evacuació.
Per últim, indica allò que s’hauria d’evitar: situacions d’estrès, l’elevat consum de greixos, fumar i abusar de laxants per millorar situacions de restrenyiment. Tot això provoca que l’intestí s’irriti i com a conseqüència l’aparell digestiu s’altera i causa molèsties, a més de no poder realitzar correctament les seves funcions, com són finalitzar la digestió, absorbir els nutrients, eliminar els residus, i és clar, mantenir en bon estat de salut la flora intestinal.